 |
| Kevin-Prince Boateng (Jugador del AC Milan) |
L'acció
va cridar l'atenció del món del futbol i de l'Organització de les Nacions
Unides (ONU).
Boateng
va participar en el Dia Internacional d'aquesta organització per l'Eradicació
de la Discriminació Racial celebrat a Ginebra, on va pronunciar un discurs en
el qual va assegurar que el racisme "segueix sent un problema" i que
si no es lluita contra aquest problema, molts s'infectaran d’una de les
malalties més perilloses de tots els temps.
Un
dia després, va parlar sobre les seves topades amb el racisme des que era jove i vivia a Berlín fins ales seves actuals sensacions sobre aquest
tema:
"Vaig sofrir discriminació, encara que la ciutat de Berlín integri
tantes cultures i nacionalitats diferents. Quan era jove tractava d'ignorar-ho
perquè no volia afrontar-ho amb totes les seves conseqüències. Ara que sóc gran
i pare, vull fer tot el que pugui perquè el meu fill creixi sense sentir la
paraula racisme. Aquest seria el món perfecte, va indicar.
També
va donar alguns consells perquè la comunitat futbolística contribueixi a
eradicar el racisme. El primer, va afirmar, reconèixer que és un assumpte
extremadament complex, i, després, encara que no sigui fàcil sancionar o
castigar a algú, trobar, amb la gent intel·ligent, la forma de aconseguir-ho.
A
més, va reconèixer que els seus ídols són Marthin Luther King, Muhammed Ali i Nelson
Mandela, d'els qui va dir que són un exemple per a ell, no perquè són negres,
sinó perquè van lluitar contra el racisme.
Així
mateix, va reconèixer voler ser un exemple per als joves i va explicar com va
ser i que va sentir quan va abandonar el terreny de joc després d'escoltar fa
dos mesos càntics racistes: "Va ser una reacció emocional. No vaig pensar
que s'interpretaria com una proclama. Però m'alegro molt que la gent ho veiés,
els va agradar i em recolzen. A partir d'aquí, només podem avançar fins a
guanyar aquesta batalla", va dir.
“El
que vaig sentir, em costa expressar-ho amb paraules. M'embargaven moltes
emocions: tristesa, ràbia, decepció. No vull que ningú torni a sentir-se així
mai", va agregar.
Finalment, va tenir paraules per a aquells que pensen que els càntics
racistes són només part del joc: "No són part del futbol. No són part de
cap esport ni són part de la vida. Hi ha molts càntics d'alè que es poden
cantar en un estadi", va concloure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada