Cloenda del treball

Per finalitzar el treball realitzat al llarg dels mesos, i com a cloenda d’aquest, us pengem el vídeo que vam elaborar nosaltres mateixos i que vam mostrar el dia de l’exposició. És tracta d’un vídeo que recull les imatges més impactants i rellevants del nostre treball, alhora que denuncia aquests actes, i proclama amb un crit ferm: No al racisme.

Expulsado un ciclista por proferir insultos racistas a un contrincante

Un claro ejemplo de que el racismo sucede en todos los deportes, sea el que sea, o tenga mayor o menor trascendencia mediática, es el que expondremos a continuación, el que el racismo se trasladó al mundo del ciclismo, un deporte aparentemente más sancionado por el tema del dopaje, que por este tipo de hechos.

El suceso ocurrió el 31 de junio de 2011 en el Tour de Río, en el que el ciclista italiano Marco Coledan, del equipo Trevigiani, fue expulsado de la carrera por haberle dirigido un insulto de contenido racista al brasileño Renato “Centenario” Santos.

Pese a que este no entendió el insulto en italiano, sus compañeros de equipo, el Dataro/Foz do Iguazú, que ya habían corrido en Italia, escucharon cuando Coledan se refería al brasileño como “negro sucio”. Los organizadores de la prueba, tras recibir la respectiva denuncia, determinaron la expulsión del italiano.

Por lo tanto, otro ejemplo más de actos xenófobos provocados por los propios deportistas participantes de un evento deportivo, en un deporte de menor trascendencia mediática como lo es el ciclismo. Aún así, cabe destacar la rápida actuación de los jueces, que acertaron con la expulsión del ciclista italiano, por considerar totalmente inaceptable ese comportamiento durante la práctica deportiva.

Djibril Cissé, víctima d'atacs racistes a diferents països

El davanter francès Djibril Cissé, ha estat un dels atacants més reconeguts del futbol europeu no només pèl seu gran potencial com a golejador, sinó també per les grans temporades que ha fet a diferents equips del continent. No obstant, també ha rebut nombrosos atacs racistes pèl seu color de pell.

El 19 de febrer del 2011 durant el derbi grec que enfrontava al Olympiacos d’Atenes amb el Panathinaikos, equip on ell militava en aquells temps, se les va veure amb els aficionats de l’equip atenenc, que van convertir al jugador gal en el centre de la seva ira, proferint-li insults racistes al llarg de tot el partit.

“ Se les van arreglar per entrar bananes inflables a l’estadi, que sacsejaven cada cop que tocava la pilota” Explicava Cissé a una entrevista del diari francès L’Equipe, en la que afegia: “Jo era el seu objectiu, un d’ells va arribar inclús a colpejar-me”.  El davanter va calificar els fets com a “vergonyosos” i va desvelar que no presentaria una queixa a la UEFA, aquella mateixa setmana.

Aquests fets en els que Cissé va ser inclús agredit per suposats aficionats de l’equip rival, va ser el desencadenant en la decisió de marxar de Grècia pels continus atacs racistes que patia en alguns camps on hi anava com a visitant.

Però al seu club de destí, la Lazio de Roma, no va canviar el comportament dels aficionats. De fet, el seu pas pel club romà va passar bastant inadvertit ja que només va ser d’uns quants mesos. Amb la impossibilitat d’aclimatar-se al futbol italià, Cissé va decidir fitxar pel conjunt anglès del Queens Park Rangers.

Llavors, els propis aficionats de la Lazio es van dedicar a insultar al jugador gal mitjançant les xarxes socials, per haver abandonar el club de la capital italiana. Cissé, va qualificar els insults de “vergonyosos”, contestant per la mateixa xarxa als ‘tifosi’ que l’havien insultat.

“Es la desfilada dels idiotes avui”, “Un gran mico? Estic realment sorprès, vosaltres dos, nois, no teniu cervell i hauríeu d’estar avergonyits”. A continuació va escriure “ He copiat aquest missatges al meu portal virtual per tal de mostrar com algunes persones són estúpides. Perquè he marxat de la Lazio, resulta que ara soc un p... negre que mereix morir...”

Campanya del FC Barcelona en contra del racisme

La fundació del Barcelona amb suport de la UNESCO va llançar un anunci en contra del racisme, coincidint amb la celebració del Dia Mundial Contra la Discriminació Racial, que es celebra cada 21 de març.

En l'anunci apareix Leo Messi, Seydou Keita (ex -jugador) i Gerard Piqué, on pinten un gran grafiti en el qual es llegeix el eslogan de la campanya: “Put Racism Offside” (Deixa el Racisme Fora de Joc). Durant els últims mesos, la Fundació del club català i la UNESCO han organitzat xerrades contra el racisme en diferents ciutats europees, en les quals han participat joves i adolescents.

En el nostre punt de vista aquest tipus de campanyes socials sempre han estat bones però ens sembla excel·lent la idea de començar a associar-les amb l'esport, en aquesta ocasió el futbol i més amb un dels clubs que ha tingut un paper protagonista en aquests últims anys de la mà de jugadors coneguts a tot el món. Recordem que el racisme és un mal que ha estat entre nosaltres des de fa molts anys i és necessari eliminar-ho, bona iniciativa d'aquestes dues entitats.

McNabb denuncia racismo en la NFL

Donovan McNabb, quarterback de los Eagles de Philadelphia declaró a la cadena televisiva HBO que el factor racial es muy importante en la posición de quarterback. 

Donovan McNabb, quarterback de los Eagles

Según el jugador, a él (o a otros quarterbacks negros) se le critica más y está en el punto de mira permanentemente sólo por el hecho de ser de raza afroamericana. McNabb, quien ya vivió una polémica respecto al tema racial cuando hace unos 2 años un periodista declaró que si no le sentaban era por le echo de ser afroamericano, es uno de los estandartes de la comunidad afroamericana de seguidores de la NFL, y más aún tras la polémica salida de Mike Vick de la liga.

"No hay muchos quarterbacks afroamericanos, lo que significa que tenemos que hacer algo extra para que se nos pueda aceptar", valoró McNabb. "Existe la corriente de no aceptación de jugadores afroamericanos en esa posición". 

McNabb fue mucho más concreto al referirse a su propia experiencia cuando argumentó que aun al tener una producción de 300 yardas, al final siempre surgen la crítica para decir que si hubiese pasado el balón de otra manera tal vez se hubiera conseguido alguna anotación más. 

A Ghana reivindiquen la memòria del futbolista que va superar al racisme

Aquest atleta polivalent del segle XIX va ser el primer futbolista negre que va jugar com a professional en el Regne Unit. Ara, una fundació que reuneix a apassionats pel futbol, ghanesos i britànics volen reivindicar la seva memòria i convertir-lo en un símbol d'esperança al barri pobre on va créixer, així com una figura contra el racisme en l'esport.

"Si mirem la història, veurem que va haver de franquejar molts obstacles per practicar cadascun dels esports en els quals va participar", va dir Kofi Bawuah, el representant ghanés de la Fundació Arthur Wharton.

"Si ell va poder superar tot això per aconseguir les seves finalitats, nosaltres, en la nostra època, no tenim excusa. Hem d'imposar que la idea de racisme no és tolerable"

Ghana, la segona economia d'Àfrica Occidental, considerada com un exemple d'estabilitat i de democràcia a la regió, també és reconeguda per brindar al món grans futbolistes.

Nascut al 1865 de mare ghanesa i pare d'orígens granadí i escocès, Arthur Wharton va passar la seva infància a Jamestown, un dels barris més antics d'Accra. Llavors, el país, formaba part de la colònia britànica, i es deia Costa d'Or.

Després de partir a Gran Bretanya per formar-se com a professor missioner, Arthur Wharton va demostrar ràpidament que estava millor dotat per a l'esport que per a la pedagogia. Amb 20 anys va guanyar un sprint de 100 iardes establint un rècord mundial, compte Phil Vassili en una biografia que li va consagrar.

Després, l'atleta es va sentir atret pel futbol i es va integrar en el club més prestigiós d'aquella època, el Preston North End, en el qual es va revelar com un porter excèntric, utilitzant guants de fonedor per protegir els avantbraços.

Es va convertir en un esportista remunerat, però la seva carrera va ser curta, atès que els prejudicis pel seu color de pell van jugar en contra seva, i això li va impedir donar-li un rumb adequat a la seva carrera esportiva.

Amb problemes d'alcoholisme, va abandonar l'esport per convertir-se en miner, i va morir al 1930 als 65 anys d'edat, caient després en l'oblit.

A Ghana reivindiquen la memòria del futbolista que va superar al racisme. L'any passat va organitzar un torneig en el seu honor, intentant donar a conèixer a Wharton.

Paolo Guerrero es suma a la lluita contra la discriminació

Paolo Guerrero, és un futbolista Peruà. Juga de davanter centre i el seu actual equip és el Sport Club Corinthians Paulista del Campionat Brasiler. Va ser el màxim golejador de la Copa Amèrica 2011, amb 5 gols, la qual cosa el va convertir en el màxim golejador en activitat de la selecció peruana de futbol.

La Defensoría del Poble i el Institut Peruà de l'Esport (IPD) es van unir i van subscriure un conveni que busca eliminar de la societat la discriminació i el racisme a través de les manifestacions esportives.

Paolo Guerrero és el líder d'aquesta important croada.
El davanter nacional apareix en 2 espots, on s'observen situacions quotidianes que contenen pràctiques discriminatòries i permeten reflexionar sobre l'impacte negatiu que tenen el tracte desigual i diferenciat en la nostra societat.