Tractar el tema del racisme a l’esport, de com a evolucionat al llarg de la historia, des de els seus inicis fins a l’actualitat. La tolerancia i l’acceptació que tenen aquests actes, molts cops violents, que en varies ocasions queden impunes. Il•lustrarem alguns dels casos més coneguts i rellevants al món de l’esport.
Dia
Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial
Es va celebrar el 21 de març d’aquest mateix any.
El tema del 2013 és: “El racisme i l'esport”.
Amb el lema “El racisme i l'esport”, l'Oficina de l'Alt
Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha volgut destacar,
d'una banda, el preocupant problema del racisme en l'esport i, per un altre, el
paper que precisament els esports poden exercir en la lluita contra la
discriminació racial.
Els esports i els drets humans comparteixen molts
valors i objectius fonamentals. Els principis que sustenten la Carta Olímpica,
com la no discriminació i la igualtat, són la base dels drets humans.
Segons l'Oficina de les Nacions Unides sobre
l'Esport per al Desenvolupament i la Pau, les activitats esportives ben
concebudes, les que incorporen els millors valors de l'esport,
l'autodisciplina, el respecte a l'adversari, el joc net i el treball en equip,
poden ajudar a integrar als grups marginats i ensenyar a les persones els
valors necessaris per prevenir i resoldre tensions i conflictes socials.
Con denuncia policial y acusación de racismo a un
grupo de espectadores concluyó el partido de voleibol correspondiente a la Liga
FEV jugado el jueves día 6 de diciembre de 2012, que enfrentó al CAEP Soria y al
Laredo.
Los hechos ocurrieron después del segundo set,
que finalizó con tarjetas rojas al entrenador del CAEP y a dos jugadoras del
Laredo. La policía nacional se presentó en el Pabellón de Los Pajaritos al ser
llamada por el entrenador del Laredo, José Miguel Elu, que decidió llamar a los
agentes: “Debido a los gritos racistas contra las dos jugadoras de color que
tengo en mi equipo por parte de un grupo de jóvenes que estaba en las gradas
bebiendo alcohol y con botes de cerveza en la mano”.
El entrenador prosiguió:” Karina Ferreira y Andreia
Alves, las dos jugadoras brasileñas, eran insultadas cada vez que se dirigían
al saque haciéndoles gestos como si fueran monos y diciéndoles ‘negra vuélvete
a África en patera’. La capitana de mi equipo, que es la única que puede hablar,
se lo dijo al primer entrenador del CAEP, pero no le hizo caso y por eso tuve
que llamar a la policía”.
Pero para el delegado del CAEP Soria, Alberto
Molina, la versión fue totalmente distinta: “Me sorprendí cuando vi a la
policía porque nadie me dijo nada. No oí esos insultos racistas que el
entrenador contrario dice, tampoco los oyeron los árbitros y sólo está
reflejado en el acta que la capitana del equipo contrario dice que profirieron
gritos racistas contra sus compañeras”.
En relación a la actitud de los aficionados de
una peña que supuestamente gritaron insultos racistas comentó que: “son amigos
de las jugadoras, que es cierto que estaban bebiendo botes de cerveza y
abucheaban a todas las jugadoras contrarias cuando iban al saque, pero nada
más. Además cuando terminó el partido fueron al vestuario del Laredo a
disculparse”.
No obstante, el entrenador del Laredo se dirigió
a la comisaría para completar la denuncia interpuesta, explicando que: “Las
jugadoras brasileñas me dijeron que no la retirara porque es inconcebible que
se produzcan estos insultos racistas”.
El
racisme es troba present a gairebé tots els esports, en aquest cas
el tenis tampoc és una excepció, doncs l'any 2007 durant el Masters
1000 de Miami la tenista Serena Williams va rebre insults racistes
per part d'un aficionat.
La
tenista és va mostrar escandalitzada després del partit, que va
guanyar per 6-3, 6-4 contra Lucie Safarova, i no podia creure que a
aquestes alçades continues havent un comportament racista. Serena
Williams és va queixar contra la WTA sobre aquest comportament ja
que no és el primer cop que tant ella com la seva germana Venus
Williams, també tenista professional, reben insults d'aquest tipus.
Serena Williams durant un partit
Quan
el partit ja estava bastant avançat la tenista no va poder aguantar
i es va queixar a l'àrbitre principal, que va fer cometre una doble
falta a la tenista per insultar-la. Després d'identificar al
espectador, el personal de seguretat va expulsar-lo del estadi.
Això
demostra que el racisme es pot trobar a casi tots o tots els esports
però en aquest cas el personal de seguretat així com la resta del
públic van estar molt correctes al senyalar i expulsar l'espectador
que proferia aquests insults.
Tant
la ATP (associació de tenis professional masculí) com la WTA
(associació de tenis professional femení) estan bastant implicades
en la lluita contra la discriminació dels tenistes així com altres
causes benefiques. Tot i això no és el primer cas de racisme al
tenis ja que altres tenistes l'han patit i el continuen patint avui
en dia.
Nascut
l'any 1918 a Sudàfrica, Nelson Mandela és un ex-polític i és
conegut per ser el principal instigador de la lluita en contra del
apartheid.
Des
de que tenia 23 anys, Mandela va començar a lluitar en contra de la
discriminació racial que hi havia al seu país. Des de llavors va
formar part de diverses organitzacions que promovien la igualtat i és
manifestaven en contra del apartheid. L'any 1962 va ser condemnat a
cadena perpetua a la presó de Robben Island. Va passar allà 27
anys.
Durant
la seva estància a presó el moviment en contra del apartheid no va
parar i governs d'altres països van començar a demanar
l'alliberament de Mandela. L'any 1990 el president Frederik de Klerk
va alliberar a Nelson Mandela.
Després
del alliberament de Mandela, de Klerk i ell van començar a negociar
l'eliminació del apartheid que va ser derogat l'any 1991. Els dos
líders van ser condecorats amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1993.
Ja
a l'any 1994, Mandela va ser escollit president de Sudàfrica,
gràcies a que la gent de raça negre ja podia votar. Després de ser
escollit president, Mandela va seguir lluitant contra la
discriminació contra els negres, que encara es donava, i va fer
servir l'esport del país, el rugby, per unir al poble i que no hi
hagués més discriminació.
En
l'any 1995 es va celebrar a Sudàfrica la Copa Mundial de Rugby i
Mandela va aprofitar aquesta celebració per unir al poble Sudafricà.
En principi no era la selecció favorita, però amb els ànims i la
implicació de Mandela per la lluita contra el racisme van unir tot
el país amb l'únic propòsit de guanyar la Copa Mundial.
La
selecció Sudafricana va començar a guanyar partits, quan més
partits guanyaven més expectació i havia per part del públic. Van
arribar a la final contra els principals favorits, la selecció
neozelandesa coneguda com els “All Blacks”. L'equip Sudafricà va
guanyar el partit a la pròrroga en un partit de molta intensitat. En
el moment de la entrega del premi, Mandela va decidir sortit al camp
amb la samarreta del capità, Pienaar, i tot el públic (en la seva
majoria blancs) el van ovacionar, després de estar tants i tants
anys creient que era un terrorista.
Mandela entrega la Copa Mundial a Pienaar, capità de la selecció
Així
va ser com Mandela, gràcies a l'esport, va unir un país i a la seva
gent i així com es va guanyar el respecte de tota la comunitat
blanca.
Tots
aquests fets és poden veure en el film de l'any 2009 “Invictus”
dirigir per Clint Eastwood i que explica com Mandela va animar als
“Springboks” a guanyar la Copa del Món.
El partido
de futbol que enfrentó a Serbia contra Inglaterra el 16 de octubre de 2012,
clasificatorio para el Campeonato Europeo sub 21, acabó en una multitudinaria
pelea y acusaciones de racismo por parte de la selección visitante.
Una vez
finalizado el partido con victoria inglesa en el último minuto y habiendo
conseguido la clasificación, el jugador Danny Rose se encaró con varios
jugadores serbios, harto de recibir numerosos insultos racistas procedentes
tanto de los jugadores serbios como de la grada. Por provocar la pelea, el joven
jugador inglés fue sancionado con tarjeta roja.
“Hubo
cabezazos y puñetazos. Creo que uno o dos incidentes racistas y hemos informado
a la UEFA. Van a tener que tratar este asunto. Estoy orgulloso de mis jugadores
y su comportamiento. Dejaremos que la autoridades actúen” dijo el seleccionador
inglés Stuart Pearce.
No
obstante, las respuestas del combinado serbio fueran bastante dispares. Por una
parte, Lakesander Jankovic, capitán del equipo balcánico, comentó: “No sé de
qué tenemos que disculparnos. Fue una pelea entre dos partes. Deberían estar
contentos de haberse clasificado”. Además, la policía serbia presentó cargos
contra dos futbolistas y un técnico de la selección inglesa, alegando haber
provocado la batalla campal sucedida al final del encuentro.
Pero el 25
de octubre, la comisión disciplinaria de la Federación de Futbol Serbia (FSS)
sancionó a dos jugadores, Nikola Ninkovic y Ognjen Mudrinski, y dos miembros del
cuerpo de la selección, con un año de inhabilitación en la participación en
partidos internacionales. Mientras, la UEFA abrió una investigación, y el
ejecutivo británico sostuvo un estudio sobre lo sucedido en el partido, y las
acusaciones de la policía serbia, antes de proclamar una respuesta firme.
Por lo
tanto, estamos ante otro caso de racismo en terrenos de futbol serbio, que
terminó lamentablemente en una pelea, que debe ser castigada a las dos
selecciones por igual, a su vez que no salgan impunes los gritos racistas hacia
el jugador inglés Danny Rose por parte de
algunos jugadores y afición serbia.
La sentència del
cas Bada Bing va ser la primera en la història d'Espanya que va tenir en compte
l'agreujant de “atac racista”. Des de 2007, una nova llei ha reforçat la lluita
contra el racisme en els estadis, però un informe revela que la violència s'ha
incrementat en aquesta temporada esportiva.
Estem parlant del
cas Bada Bing, que va tenir lloc a Barcelona, al gener de 2009. Futbolistes i
seguidors d'aquest equip van agredir als jugadors i directius de l'equip
Rosario Central de Catalunya, un club integrat en la seva majoria per
immigrants argentins. Dotze dies després de la sentència, el Govern català va
aprovar una modificació de la normativa per tractar amb més agilitat i eficàcia
els problemes de racisme, xenofòbia i intolerància en l'esport.
No hi ha hagut un
altre cas d'agressió en l'esport com el del Bada Bing. No obstant això, s'han
donat contínuament insults, agressions des del públic, pancartes amb lemes
racistes… sense oblidar les accions violentes dels grups ultres de seguidors
dels equips esportius, generalment d'extrema dreta. Un exemple recent va
succeir el 22 de gener de 2009, quan multitud d'insults racistes van ser
proferits al jugador nigerià de l'equip granadí Odion Ighalo, durant el partit Estepona-Granada.
La intervenció de l'àrbitre va aconseguir frenar els crits xenòfobs cap al futbolista.
La Comissió Estatal el va felicitar.
El Jutjat número 22 penal de Barcelona ha condemnat per amenaces, coaccions, i desordre públic
amb agreujant de racisme, a pena de presó a sis dels set detinguts en aquest
partit de futbol de la Tercera regional catalana.
El passat 21 de maig del 2013, després
del partit disputat entre el Real Saragossa F.C i el Athletic Club de
Bilbao, és van produir greus insults racistes contra els jugadors
del Saragossa.
Després de la derrota del equip
aragonès per 1-2 els propis aficionats del equip van esperar als
seus jugadors a la sortida del estadi i els van rebre amb insults i
crits racistes. No només els jugadors de color van rebre insults,
també la resta de jugadors en van rebre i a més per part de la seva
pròpia afició.
És tracta d'un fet lamentable,
sobretot tenint en compte que els aficionats insultaven als seus
propis jugadors. Els aficionats del Saragossa justifiquen aquests
crits amb el fet de que amb aquesta derrota el seu equip es troba a
la vora del descens de categoria.
Aquí deixo un link al diari esportiu
AS on podeu veure el vídeo de aquests lamentables fets.
El 15 d’octubre
de 2011, durant el partit que enfrontava al Liverpool contra el Manchester
United de la Premier League Anglesa, va succeir un fet al terreny de joc entre
dos jugadors que va donar la volta al món.
Luis Suárez,
jugador uruguaià del Liverpool de 25 anys, va ser acusat al finalitzar el
partit, de realitzar cometaris racistes cap al jugador francès del Manchester
United Patrice Evra, de raça negra. Una audiència es va encarregar d’investigar
els presumptes insults racistes del davanter dels “reds” cap al defensa
francès. Aquest últim, va al·legar a una televisió francesa que els insults s’havien
repetit fins a deu vegades durant el
partit.
Al finalitzar l’audiència,
una comissió regulatòria que depenia de la FA (Federació de Futbol anglesa) va
considerar cert que Suárez va utilitzar ‘paraules insultants’ que incloïen “referències
al color de pell” de Patrice Evra, segons recollia el comunicat.
La reacció tant
del jugador com del Livepool no es va fer esperar, mostrant-se totalment en
contra de les declaracions d’Evra i del comunicat de la FA. Però el
posicionament contrari, no va influir en la decisió de l’alt estament esportiu,
que va sancionar a Luis Suárez amb vuit partits, i una multa de 40000 lliures,
per la seva mala conducta a un camp de futbol.
No obstant, l’episodi
Suárez-Evra no va acabar aquí, ja que en el següent partit que els va tornar a
enfrontar, les actituds odioses d’ambdós jugadors van tornar a sorgir. Al
començament del partit, Suárez va negar-li la salutació amb la mà a Evra, fet
que va molestar al jugador francès. Durant el partit, el joc brut dels dos
jugadors es va deixar veure a l’estadi d’Old Trafford. Però possiblement el fet
més lamentable, va ocórrer a la finalització del partit, en que Evra va
celebrar el triomf davant del jugador uruguaià amb un to burlesc.
En definitiva,
aquest dos jugadors van protagonitzar un seguit d’episodis totalment
inacceptables en el món de l’esport, i encara més en el nivell en el que estan,
ja que aquestes imatges van arribar a tot el món. A més, destacar el acte
racista, ja que estem poc acostumats a veure aquests fets provocats per una
persona sud-americana.
Els atletes nord-americans Tommie Smith i John Carlos van manifestar
el 16 d'octubre de 1968 durant els Jocs Olímpics de Mèxic, el seu repudi als
esdeveniments racistes que vivien al seu país, amb la salutació ‘Black Power’.
Els Jocs Olímpics de 1968 que va organitzar Mèxic van estar marcats
per diversos matisos, polítics, socials, culturals i esportius, però un dels
més recordats va ser la famosa salutació ‘Black Power’ que van protagonitzar
els atletes afroamericans com un senyal de repudi als esdeveniments racistes
que vivien a Estats Units.
Arribada dels 200m llisos
Els anys seixanta van ser de gran agitació política al món; al
començament de la dècada va néixer a Estats Units un moviment contra la
discriminació racial cap a la raça afroamericana. La baralla per la igualtat va
ser conduïda per Martín Luther King, en un moviment denominat ‘Black Power’.
El moviment per la igualtat i els drets de la gent afroamericana es va
estendre per tot el món, però no és fins els Jocs Olímpics de Mèxic de 1968 on aconsegueix la repercussió
necessària perquè el món sencer conegués la discriminació i abusos que patien la gent de color, específicament a Estats Units.
Mèxic es va convertir en el primer país de Llatinoamèrica a organitzar
uns Jocs Olímpics al 1968 que serien transmesos a nivell mundial, i va ser
l'escenari perfecte perquè Tommie Smith i John Carlos, atletes nord-americans
manifestessin el seu descontentament amb la societat pel tracte que rebien al
seu país.
El matí del 16 d'octubre de 1968 Tommie Smith va guanyar la carrera
dels 200 metres llisos implantant un rècord de 19.83 segons, mentre que el segon
lloc li va correspondre a l'australià Peter Norman amb 20.06 segons, el tercer
lloc va ser per John Carlos, amb un temps de 20.10 segons.
Després de la carrera, els tres atletes van recollir les seves
medalles al podi. Els nord-americans van rebre les seves medalles, portant uns guants
negres, com una forma de representar la pobresa negra. Smith portava un mocador
negre al voltant del seu coll per representar l'orgull negre. John Carlos tenia
el seu xandall descordat com a mostra de solidaritat amb els obrers dels Estats
Units i portava un collaret que segons ell, “era per a les persones que van ser
maltractades i assassinades”.
Tommie Smith, John Carlos i l'australià Peter Norman, al podi de l'Estadi Olímpic
Els dos atletes nord-americans tenien previst portar els guants negres
durant la carrera, però John Carlos se’ls va oblidar a la Vila Olímpica.
L'australià Peter Norman li va suggerir a Carlos que utilitzes el guant
esquerre de Smith, sent aquesta la raó que alcés la mà esquerra en lloc de la dreta,
diferint de la tradicional salutació ‘Black Power’.
Quan va sonar l'himne dels Estats Units, els atletes nord-americans
van baixar el cap, van tancar els ulls i van realitzar la salutació, un símbol
que va omplir les portades dels mitjans de comunicació del món sencer. Quan van
marxar del podi, van ser esbroncats per la gent de l'estadi Olímpic
Universitari, que no va entendre el significat de la salutació ‘Black Power’.
“Si guanyo, sóc americà, no afroamericà. Però si faig alguna cosa
malament, llavors es diu que sóc un negre. Som negres i estem orgullosos de
ser-ho. L'Amèrica negra entendrà el que vam fer aquesta nit”, va dir Tommie
Smith en una entrevista.
Davant el fet el Comitè Olímpic Internacional (COI) va reaccionar
immediatament, i per mitjà del seu president Avery Brundage, va ordenar a la
delegació nord-americana la suspensió de Smith i Carlos, en cas contrari tot
l'equip seria expulsat dels Jocs.
Finalment tant Smith com Carlos van ser expulsats
de la delegació nord-americana, però el seu acte de valentia quedarà marcat en
la història no només de l'olimpisme sinó com una manifestació de repudi al
racisme al món sencer.
