El "Black Power" de Mèxic '68

Els atletes nord-americans Tommie Smith i John Carlos van manifestar el 16 d'octubre de 1968 durant els Jocs Olímpics de Mèxic, el seu repudi als esdeveniments racistes que vivien al seu país, amb la salutació ‘Black Power’.

Els Jocs Olímpics de 1968 que va organitzar Mèxic van estar marcats per diversos matisos, polítics, socials, culturals i esportius, però un dels més recordats va ser la famosa salutació ‘Black Power’ que van protagonitzar els atletes afroamericans com un senyal de repudi als esdeveniments racistes que vivien a Estats Units.

Arribada dels 200m llisos

Els anys seixanta van ser de gran agitació política al món; al començament de la dècada va néixer a Estats Units un moviment contra la discriminació racial cap a la raça afroamericana. La baralla per la igualtat va ser conduïda per Martín Luther King, en un moviment denominat ‘Black Power’.

El moviment per la igualtat i els drets de la gent afroamericana es va estendre per tot el món, però no és fins els Jocs Olímpics de Mèxic  de 1968 on aconsegueix la repercussió necessària perquè el món sencer conegués la discriminació i abusos que patien la gent de color, específicament a Estats Units.

Mèxic es va convertir en el primer país de Llatinoamèrica a organitzar uns Jocs Olímpics al 1968 que serien transmesos a nivell mundial, i va ser l'escenari perfecte perquè Tommie Smith i John Carlos, atletes nord-americans manifestessin el seu descontentament amb la societat pel tracte que rebien al seu país.

El matí del 16 d'octubre de 1968 Tommie Smith va guanyar la carrera dels 200 metres llisos implantant un rècord de 19.83 segons, mentre que el segon lloc li va correspondre a l'australià Peter Norman amb 20.06 segons, el tercer lloc va ser per John Carlos, amb un temps de 20.10 segons.

Després de la carrera, els tres atletes van recollir les seves medalles al podi. Els nord-americans van rebre les seves medalles, portant uns guants negres, com una forma de representar la pobresa negra. Smith portava un mocador negre al voltant del seu coll per representar l'orgull negre. John Carlos tenia el seu xandall descordat com a mostra de solidaritat amb els obrers dels Estats Units i portava un collaret que segons ell, “era per a les persones que van ser maltractades i assassinades”.

Tommie Smith, John Carlos i l'australià Peter Norman,
 al podi de l'Estadi Olímpic

Els dos atletes nord-americans tenien previst portar els guants negres durant la carrera, però John Carlos se’ls va oblidar a la Vila Olímpica. L'australià Peter Norman li va suggerir a Carlos que utilitzes el guant esquerre de Smith, sent aquesta la raó que alcés la mà esquerra en lloc de la dreta, diferint de la tradicional salutació ‘Black Power’.

Quan va sonar l'himne dels Estats Units, els atletes nord-americans van baixar el cap, van tancar els ulls i van realitzar la salutació, un símbol que va omplir les portades dels mitjans de comunicació del món sencer. Quan van marxar del podi, van ser esbroncats per la gent de l'estadi Olímpic Universitari, que no va entendre el significat de la salutació ‘Black Power’.

“Si guanyo, sóc americà, no afroamericà. Però si faig alguna cosa malament, llavors es diu que sóc un negre. Som negres i estem orgullosos de ser-ho. L'Amèrica negra entendrà el que vam fer aquesta nit”, va dir Tommie Smith en una entrevista.

Davant el fet el Comitè Olímpic Internacional (COI) va reaccionar immediatament, i per mitjà del seu president Avery Brundage, va ordenar a la delegació nord-americana la suspensió de Smith i Carlos, en cas contrari tot l'equip seria expulsat dels Jocs.

Finalment tant Smith com Carlos van ser expulsats de la delegació nord-americana, però el seu acte de valentia quedarà marcat en la història no només de l'olimpisme sinó com una manifestació de repudi al racisme al món sencer.